EL VOLL DAMM 10È FESTIVAL JAZZ VIC JA HA COMENÇAT

El dijous 8 de maig a les 20:00h Sergi Sirvent tocava la primera nota del 10è Festival de Jazz de Vic, en una Jazz Cava plena i espectant a l'actuació del jove pianista. El concert es va basar en unes composicions que Sirvent va fer expressament pel pianíssim del festival i que el públic va respondre amb llargs aplaudiments. Després del concert es va oferir al públic assistent un pica pica amb coca i pastes per gentilesa de la pastisseria "Crossandra" i una copa de cava.

Aproximadament a les 2:30 hores de la nit, el quartet vallesà 2004 electrojazz pujava a l'escenari de la Sala Pasternak per oferir un concert molt i molt sorprenent. Amb l'única condició que tot el concert havia de ser totalment improvitzat, van conectar amb el públic molt ràpidament i mida que la sala s'anava omplint l'energia i entrega tant de la gent com del propi públic anava en augment. Tot al contrari que les peçes de roba dels components, que van acabar sense samarreta i fins i tot algun sense pantalons. Provocació, improvització i jazz electrònic per un públic jove i amb moltíssimes ganes de ballar.

L'endemà era el torn pel quartet suec Kullrusk, en exclusiva i per primer cop a la península, que van oferir un recital de jazz de nova creació. Liderats en tot moment pel saxofonista Per "Rusktrask" Johansson, vàren endinsar-se en un món propi que es definiria com una fusió del rock psicodèlic dels anys 70 amb el jazz electrònic experimental: un directe potent i ple de matisos. Kullrusk va interpretar el segon disc "spring", i també alguns temes del primer àlbum. El diàleg entre els saxos i alguns solos inspirats del tenor i l'alt, van arrencar l'entusiasme dels espectadors. Destacar la compenetració entre els dos saxofonistes i la capacitat per manipular constantment els sons que sortien dels seus instruments, afegint-hi efectes per crear aquest món "Kullrusk.

I així arribava el dissabte 10 de maig, dia que quedarà gravat en la història de la ciutat de Vic i del Festival, no pas pel constant aiguat que va caure durant tot el dia, sino per l'impressionant concert que va oferir la pianista japonesa Hiromi Uehara. Durant els dies previs ja s'havien exhaurit les entrades anticipades, i durant l'hora prèvia es van exhaurir les restants. El Centre Comunitari es va quedar petit i les rampes laterals es van convertir en seients improvitzats per molta gent que es va quedar sense seient. La pianista va sortir a l'escenari juntament amb els seus habituals acompanyants Tony Grey al baix i Marti Valihora a la bateria, més un convidat de luxe, Dave "Fuze" Fiuczynski a la guitarra. La primera peça que van tocar, XYZ, va ser una descàrrega d'energia i una declaració de principis del quartet. Va ser l'inici d'una nit en què van destacar dues coses: el virtuosisme de Hiromi Uehara i els seus acompanyants en els seus respectius instruments, i sobretot la connexió que va haver-hi entre la pianista i un públic que es va entregar al màxim. Dave 'Fuze' Fiuczynski, a la guitarra de doble mànec, es va inventar alguns solos espectaculars amb tocs satírics dignes de Frank Zappa. La música d'Hiromi incorpora de forma original múltiples influències: jazz, rock, funky, i un cert aroma oriental en els ambients que crea amb el sintetitzador. Cap al final, sola davant del piano, l'artista va interpretar un medley de Gershwin que deixava bocabadat a l'auditori. També com a concertista, Hiromi va demostrar gràcia, talent, i un poder de seducció irresistible. El concert va arribar a la seva fi després d'aproximadament una hora i mitja, però el públic no en tenia prou i es va alçar de les seves cadires per demostrar-ho. El quartet va tornar per tocar el tema Kung-Fu World Champion, en el que va ser el moment més màgic de la nit, i possiblement, dels 10 anys de Festival de Jazz a Vic. Els llums de la sala oberts perquè la pianista pogués veure al públic, dret i entregat al màxim, fins que va arribar el final del tema i l'ovació totalment merescuda a la petita pianista. Els aplaudiments no van cessar fins que Hiromi no va tornar a sortir per tocar un altre piano solo delicat i precís d'una banda sonora d'una película japonesa. Al final del tema es repetí l'ovació mentre la pianista treia la seva càmera per fer-li una foto al nombrós públic. Després del concert, a la paradeta on es venia en primícia el disc de Hiromi que sortirà al mercat el pròxim juny, el públic assistent es va poder fotografiar amb els membres de la banda i aconseguir un disc signat per ells mateixos. Així va acabar una nit que costarà molt d'oblidar.

Fotografia: Pau Franch

ENRERE