Programació de concerts de la Cava de Jazz

DIUMENGE

01

LEONIE EVANS

Jazz-Blues-Folk, UK

19:00h
TAQUILLA INVERSA

Web     Facebook     Bandcamp     Video "Time"     Video "Miles Away"     Video "Sigh in my Heart"     Video "Lucecita"

Leonie Evans és una cantautora nòmada que va néixer als afores de Londres. Va començar a actuar als cinc anys i des de llavors no ha parat mai de fer-ho. Fins ara ha publicat dos discos exquisits d'artesania somiadora, jazz, i cançons inclassificables al capdavant del quartet Rae amb seu a Bristol. A més d'un grapat de petites autoedicions de CD casolans que ha venut en els seus concerts fins a esgotar-los, en un serpentejant recorregut que l'ha portat a gairebé tot arreu.

En els últims anys ha estat vivint de manera itinerant entre gira i gira, viatjant per tot el Regne Unit i Europa, amb excursions ocasionals al Japó i els EUA. Però el que la fa realment especial més enllà de la seva discografia i una intensa agenda de concerts, són les seves cançons amb convidats especials, col·laboracions, sessions de vídeo DIY, temporades als carrers i clubs de jazz de New Orleans, jams espontànies en festes i festivals i, potser el més preciós de tot, aquesta xarxa en expansió amb connexions cada vegada més grans entre la Leonie i la seva gran família de germanor musical amb molts altres músics amics.

Al 2016 arribà el seu primer àlbum en solitari de veritat, Collaborations Volume 1, que demostra la perfecta realització d'una idea infantil i meravellosament espontània que va tenir la Leonie. Un dia va decidir que viatjaria al voltant de tota Anglaterra amb la seva guitarra i una motxilla per visitar algunes de les seves bandes favorites i que gravaria amb cadascuna d'elles una sola cançó. I així ho va fer. El disc es va gravar en nou llocs diferents amb trenta quatre músics i després va ser mesclat i masteritzat pel Joel Magill. Collaborations Volume 1 es publicà amb el segell Smugglers Records. Durant el 2018 va penjar al seu bandcamp tres reculls de versions de cançons antigues interpretades en solitari i anuncia que prepara un Collaborations Volume 2.

DIJOUS

12

PRESENTACIÓ DE CAPCORESTÓMAC

Biel Barnils

20:00h
GRATUÏT

Presentació del llibre "Capcorestómac" de Biel Barnils a càrrec del propi autor.

DIVENDRES

13

TEEN SPIRIT

Tribut a Nirvana

23:00h
5€

Facebook

Teen Spirit torna per omplir per tercera vegada la Jazz Cava, amb novetats a la formació i amb l'esperit més jove que mai!

DISSABTE

14

DONNA BLUE

Pop, ye-yé, Holanda

22:00h
8€/10€

COMPRAR ENTRADA

Facebook     Web     Bandcamp     Video "Sunset Blvd"     Video "Desert Lake"     Video "Baby"

Donna Blue són musa l'un per l'altre. Aquest creatiu duo s'inspira en el pop yé yé 60s més subtil, les pel·lícules de Lynch, els vells romanços de Hollywood i fins i tot Tarantino. Pop delicat, elegantíssim i a la força per a fans de Jane Birkin, Gainsbourg o The Shadows a Belle & Sebastian.

DIUMENGE

15

LE NAIS

Indie pop, Bcn

19:00h
TAQUILLA INVERSA

Web     Facebook     Spotify     Video "Burning"     Video "Dancing"

Darrera Le Nais hi ha la Naida. Músic, model, poetessa i dissenyadora de joies, nascuda a Balaguer però establerta a Barcelona, de Le Nais ens guanya la seva autenticitat, la seva màgia, la seva veu que esgarrapa des de dins i el seu món musical: nostàlgic i fosc, que es contraposa amb la seva persona: alegre, lluminosa i plena de força. Amb dos singles publicats, “Dancing” i “Burning on ja mostra que estem davant un projecte amb molta personalitat, Le Nais estrenarà el seu EP debut el mes de febrer de 2020 però això no ha impedit que es vagi ja obrint pas en l’escena indie del nostre país: ha entrat a formar part de la primera fornada del Roster Movistar, projecte que realça els nous artistes amb més projecció del país amb un suport promocional important.

En acústic o en format trio, Le Nais captiva per una proposta que és pura, transparent i de veritat.

DIVENDRES

20

LJUBLIANA & THE SEAWOLF + MYOBOKU

La Clota a la Cava!

23:00h
6€

Torna La Clota a la Cava, el cicle de concerts que organitza el col•lectiu amb seu intermitent a les Adoberies. Aquest desembre tenim concert el divendres 20 i el diumenge 22.

Myoboku

Quin soroll fa una amantis religiosa japonesa quan va a comprar el pa i li diu al forner "posa'm aquest de mig i talla-me'l"? Si us ho pregunteu, veniu a veure aquest grup liderat per la Marina Herlop i l'Òscar Garrobé, us resoldrà dubtes o us en posarà més al cap. Formes diverses de vida sobre un escenari que s'uneixen per fer brotar una música que hibrida entre el pop, el jazz i l'R&B. Ara, al gener, trauran el seu primer disc, de moment tenen un videoclip que estimula fins al més sedat. Van venir a l'Adoberies, però van poder tocar poca estona: A la Cava show com NostraSenyoraAmantis mana. 

https://www.youtube.com/watch?v=xcG28vxdq5Y  
https://www.instagram.com/myoboku.pek/  

Ljubliana & the Seawolf

Un grup irreductible d'amics que ja fa anys que tenen els dits embutllofats de tant tocar. Van començar fent interraïls musicals i tocant una mena de rock agitanat i tavernari que s'ha anat sofisticant amb els dos discos que fins avui han publicat. L'últim, 'Libra' (Bankrobber, 2019), és una fumada d'universos paral·lels interconnectats per la nostra amiga internet. Música molt d'ara, que pilla d'aquí i d'allà però que sap el que es fa. Comparteixen en Garru amb Myoboku, la seva enorme caixa toràcica el farà sobreviure als dos concerts. Veniu a veure-la, està recoberta de bastant pèl.

https://open.spotify.com/artist/0jiGj1zF0SZtNagKf3Lgiv 
https://ljublianasw.bandcamp.com/ 
https://www.facebook.com/Ljublianasw/    

DISSABTE

21

NYANDÚ

Fi gira Fernando Rogelio Estevez

23:00h
6€/8€

COMPRAR ENTRADA     Web     Facebook     Spotify    

El conjunt de temperi s’acomiada del seu darrer disc i dels escenaris per agafar-se un llarg descans.

Una de les bandes de pop més solvents del país s’acomiada del seu tercer disc “FERNANDO ROGELIO ESTÉVEZ” en festes assenyalades. Acostumats ja els seus feligresos al Nadal Nyandú, una festa anual celebrada al seu poble on barrejaven música, performances i tiberi, entre altres, la banda els ha sorprès amb una triple data. Expliquen també que s’agafaran un llarg descans i que és probable que triguem a tornar-los a veure.

“No hi haurà trompetes ni demostracions, només amor”
Nyandú

DIUMENGE

22

DOBLECAPA

La Clota a la Cava!

19:00h
TAQUILLA INVERSA

Torna La Clota a la Cava, el cicle de concerts que organitza el col•lectiu amb seu intermitent a les Adoberies. Aquest desembre tenim concert el divendres 20 i el diumenge 22.

DobleCapa

L'Arianne i en Mario són dos amics que van descobrir que a través de la música obrien un camí nou en la seva relació que els ajudava a escapar en moments de necessitat extrema. Ja han passat tres anys des d'aquests inicis i ara el duet format per bateria i cigarbox (guitarra autotunejada i de so enllaunat) ja porta dos discos a l'esquena i nombrosos concerts per la península i per Europa. 'La felpa' (Aloud Music, 2019) es va gravar a l'estudi del mite Steve Albini (Shellac, Big Black) i diuen que allà van portar el seu so a l'extrem de cruesa i veritat que buscaven. L'Arianne no havia tocat mai la bateria fins amb DobleCapa i en Mario és un ex-Joe K Plan però sembla que hagin tocat tota la vida junts. Reconstruint el blues sense cap paraula i amb riffs perillosament addictius. Bon diumenge per venir!

https://open.spotify.com/album/5nZJvbZ4eLHIs3JV2XomXT?si=hcsaa8m_Rvuo06ZsNFsvUA
https://doblecapa.bandcamp.com/

DIJOUS

26

NUCLI TRIO CONVIDA MARTÍ MITJAVILA

Jazz, Catalunya

20:00h
TAQUILLA INVERSA

Nucli Trio és una formació de jazz inspirada en el càlid so dels clàssics guitar trio dels 50's i 60's i que poc a poc ha anat evolucionant cap a altres horitzons sense deixar de banda el swing i la elegància. El seu repertori es vesteix de estàndards de jazz i temes originals dels 3 membres del grup.

Guillem Plana guitarra | Aleix Forts contrabaix | David Viñolas bateria | Convidat Martí Mitjavila clarinet

DIVENDRES

03

JAMIE 4 PRESIDENT + WOOD

BCore

23:00h
6€/8€

COMPRAR ENTRADA

JAMIE 4 PRESIDENT

Web     Facebook     Bandcamp

Molt s'ha parlat ja sobre la música com a vàlvula d'escapament, fins i tot com a refugi. Tenir una banda, compartir hores de local i carretera amb bons amics i gravar en el teu estudi favorit el teu millor disc fins a la data és el millor premi de consolació quan tens el cor dividit. Alguna cosa d'això hi ha en el títol “Consolation Prize”, el quart treball de Jamie 4 President.

Les lletres d'aquest treball, el segon de la banda fundada per Jamie R. Green i Pablo González pel segell degà BCore, són més personals si és possible i, sobretot, bastant més explícites. Green, també cantant i guitarra de Wild Animals, obre el seu cor com mai, però també es posa en la pell de persones que coneix o personatges tant reals com ficticis.

Així, en els 12 talls cantats en primera persona que componen aquest “Consolation Prize”, Green canta al seu gos Gofre ( 'Seven Magic Words'), recorda la seva primera guitarra Telecaster ('Salty Lemonade') i posa veu a Roy Sullivan ( 'The Human Lightning Rod '), un guardaboscos nord-americà que va rebre fins en set ocasions l’impacte de llamps i que es va treure la vida el 1983 per un desengany amorós. Menció especial mereixen la weezeriana 'Born to Ruin', una oda a l'amistat incondicional, i la sentida carta als seus progenitors que és 'Wrinkle', la més íntima del disc i segurament de tota la seva carrera.

Gravat a Ultramarinos Costa Brava, “Consolation Prize” és un disc ric en matisos que destaca a la primera escolta per la seva malenconiosa vitalitat i sobresurt respecte als anteriors per un so molt més enèrgic i fuzzero, molt més fidel al power pop que gasta en directe la banda que completen Xavier Calvet i Borja Pérez a la guitarra i baix respectivament, ja integrats definitivament com a membres de ple dret en la banda.

En definitiva, el seu premi de consolació és un trofeu per a les orelles, una feliç victòria pels amants del pop de guitarres.

Luis Benavides

WOOD

Web     Facebook     Spotify

Cap a on va la música? Pocs ho saben, però sembla que hi hagi molts mariners experts en les marees que et situen l'harmonia, en els connectors que fan moure les onades i, en general, en els corrents que et porten cap a la tècnica i el domini absolut de l'oceà musical.

Per sort, també hi ha nàufrags com els Wood que, encara que sàpiguen com funcionen les eines dels experimentats, entenen que l'important és deixar-se portar per les aigües o pel que sigui que t’arrossega a la deriva. A “Okeanos” fan la seva primera Odissea i surten “de rositas”. Encara que no tinguessin bona fusta, només per l'intent de fer un disc tan ambiciós com el que presenten, Wood ja seria un grup de mèrit.

Llavors què busquen aquests xavals de Torelló? Doncs tot. Hi ha gent amb gust per a la dispersió que busca agafar tants camins com sigui possible i que cap d'ells sigui igual. El primer llarga durada de Wood no té una sola lectura i és difícil entendre-ho en una sola escolta, perquè cada cançó és un món diferent que el quintet es menja amb gana. Van començar com a banda de math-rock i això no s'abandona fàcilment, el disc està ple de fórmules i encadenaments que deixen en les teves orelles un sentiment entre la incomprensió i l'estupefacció. El laberint matemàtic també adquireix formes del jazz. Potser per la nova incorporació d'Arnau Pallarols als teclats, potser perquè no són mons tan llunyans o potser perquè no hi ha manies ni fronteres quan la banda es posa a compondre.

DIVENDRES

17

JOSE CARRA

Jazz, Màlaga

22:00h
8€/12€

COMPRAR ENTRADA

Web     Facebook     Teaser "Diario de Vuelo"     Video "Latido de papel"     Video "Aurora"     Spotify

El compositor i pianista Jose Carra és un dels pianistes més creatius de la nova generació de músics de jazz espanyols. La seva música, fortament influenciada per la música clàssica i el jazz, fa referència a molts altres estils com el rock, el pop, l'electrònica o la música popular. La poesia també juga un paper fonamental en la seva música, creant un univers totalment personal i reconeixible.

Al setembre de 2018 publica “Diario de Vuelo” [Taghrid Records]. S'hi recullen 12 noves composicions de Carra que interpreta al costat del contrabaixista Bori Albero i a el bateria Dani Domínguez. Després de l'èxit de l'últim disc del trio “Verso”, aquest cop es submergeixen en un so més experimental, amb melodies minimalistes i una base rítmica propera a l'electrònica i a el rock amb l'ús de pedals d'efectes al piano, sintetitzadors i cintes de casset modificades. Són seleccionats per representar Espanya en el JazzEñe 2018; són un dels cinc grups elegits per l'Associació d'Intèrprets i Executants per realitzar la gira AIE Jazz en Ruta durant 2019 per Espanya.

A més del trio, Jose Carra ha tocat i gravat amb músics de jazz de gran prestigi com Sheila Jordan, Eric Alexander, Chris Cheek, Seamus Blake, Stanley Jordan, Perico Sambeat, Javier Colina, Roberta Gambarini, Silvia Pérez Cruz i de el món de el flamenc com Miguel Poveda, la cantaora Argentina, Jorge Pardo o Carles Benavent. Ha treballat amb alguns dels millors segells discogràfics com a arranjador, compositor i pianista: Sony Music, Blanco i Negro Music o Fresh Sound Records. En 2016, Jose Carra rep el premi Muestra-T Màlaga com a reconeixement a la seva trajectòria com a músic ja impulsor de la imatge de la ciutat de Màlaga, en 2017 el Premi al Treball Discogràfic de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya i el 2019 el Giraldillo al Diálogo amb altres músiques de la Bienal de Flamenco de Sevilla pels seus arranjaments per «Caótico. Bolita Big Band »

Dani Domínguez (Bateria / Electrònica), amb un llenguatge personal, groove i un enfocament mancat de prejudicis no ha tingut problemes a recórrer camins poc transitats des del flamenc a l'electrònica, del jazz al hip-hop amb resultats més que satisfactoris en molts casos. Mostra d'aquesta versatilitat són els seus treballs amb Jorge Pardo, Kase.O Jazz Magnetism, Mala Rodriguez, Llibert Fortuny, Guillermo Klein, David Mengual, David Xirgu, Agustí Fernandez, Dioptria 2.0, Violently Happy !, Spectrum Of Emotion, Javier Galiana o Unexpected , en premis com "Millor Bateria" (2004) i "Millor Grup" (2003/2004/2005) de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya.

Bori Albero (Contrabaix), nascut a Girona el 1982. Va estudiar al Conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment a l'ESMUC en l'Àrea de Contrabaix jazz amb professors com Mario Rossy o Horacio Fumero. A més, pren classes privades amb Javier Colina. Se li pot escoltar en enregistraments amb intèrprets reconeguts en el panorama nacional com Roger Mas, Jaume Llombart, Julián Sánchez, Enrique Oliver, Marina Albero, Arturo Serra, Joan Monné, David Xirgu ... i un llarg etcètera. Actualment, alterna la seva activitat com a sideman de primer nivell d'artistes com Lee Konitz o Chano Domínguez.

“José Carra es ahora mismo uno de los músicos más bien preparados, versátiles y creativos de su generación en España” Jorge Rossy, batería de jazz

“His compositions are advanced and inspired me” Aaron Goldberg, pianista

“Muy, muy personal. Sinfónico, íntimo, cañero, poétio, rockero, delicado, enérgico.. ¡Maraviolloso!” Ferran Conangla, ingeniero de sonido y productor

“Poética y preciosismo” Miguel Ángel Barba, Aforo Libre

“‘Verso’ es poesía contemporánea hecha música” Íñigo Ortega, Distrito Jazz

“Nos sumergimos en algo parecido a una gran banda sonora de vivencias, sonidos, palabras y sensaciones” Ramón García, La voz de Almería

“Carra se entrega a la sensibilidad melancólica […], al deleite romántico en una narración evocativa que acerca el planteamiento a la música programática, desprendiendo en su recorrido una mezcla de emociones aéreas y motivos repetitivos que sugieren entre ambos cierto matiz pop. Recogimiento poético.” Jesús Gonzalo, revista Toma Jazz

DIVENDRES

31

MICAH P. HINSON

Cançó d'autor, EUA

22:00h
15€/20€

COMPRAR ENTRADA

Web     Facebook     Spotify     Video "Beneath The Rose"

Micah P. Hinson presenta nou disc "When I Shoot At You With Arrows, I Will Shoot To Destroy You"

De Micah P. Hinson s'ha escrit que estem davant del Leonard Cohen de l'indie. Ha anat ascendint de l'estatus de desconegut absolut a el de figura emergent de moda (amb el seu primer disc), d'aquí al d'icona de culte (amb el segon) després al d'artista consolidat (amb el tercer, de 2008) i, finalment, al d'estrella amb tots els honors (des de llavors ençà). Ha transcendit els límits de l'escena alternativa -sense perdre la seva aura emblemàtica en aquest món- per calar sense problemes en el 'mainstream' receptiu amb les anomalies.

Oriünd de Memphis però resident a Abilene (Texas) des de primerenca edat, es mou per l'herència de l'folk-rock clàssic i la tamisa amb la forma d'entendre l'angoixa i la calma de la seva generació. La seva biografia gaudeix d'episodis intransferibles i ha estat escrita des del costat salvatge de l'adolescència nord-americana, esquitxada d'estades a la presó i relacions difícils amb els estupefaents, l'amor i la salut. D'aquí emana el caràcter catàrtic de les seves composicions, que han absorbit el dolor que va suportar per rehabilitar-se i deixar allò enrere i, a partir de 2008, la tranquil·litat de qui ha superat el tràngol. D'aquí també procedeix el component redemptor dels seus directes.

A la primavera de 2014 va publicar el seu setè LP, "Micah P. Hinson & The Nothing". Un disc en el qual, després de la recopilació de rareses "Micah P. Hinson And The Junior Arts Collective" (2012), distribuïda amb la revista 'Rockdelux', el de Memphis gira cap a sonoritats pròpies del porxo davanter d'una granja poc transitada, amb ambientacions adaptades a una hipotètica segona part de "O Brother, Where Art Thou?".

El 2015 va realitzar la gira de l'10è aniversari del seu àlbum de debut, "Micah P. Hinson And The Gospel Of Progress" (2004), una obra que ja va enlluernar en el seu dia (sobretot a partir del 2005, quan va començar a despuntar) i que manté tota la seva vigència. També l'any passat, el mes de maig, va publicar el disc "Broken Arrows", gairebé del tot instrumental i entre la psicodèlia i el so western, que va signar conjuntament amb el seu amic i col·laborador T. Nicholas Phelps.

Al setembre de 2017 va arribar el seu successor, "Micah P. Hinson Presents The Holy Strangers", una moderna òpera folk que, en paraules del seu autor, recórrer la vida d'una família "estenent-se per tots els estranys i gloriosos llocs als quals et dirigeix ​​la vida (...) vivim amb ells, morim amb ells ". Un treball de dos anys d'elaboració i catorze cançons, escrit i gravat en Denison (Texas) des d'una perspectiva analògica, i que només va entrar en l'era digital a l'arribar al procés de pre-masterització.

A posteriori, el 26 d'octubre de 2018 va publicar "When I Shoot At You With Arrows, I Will Shoot To Destroy You". Gravat en un dia en algun lloc de l'est de Texas, trobem a Micah al comandament d'un grup de músics (que ha batejat com The Musicians Of The Apocalypse) donant forma a unes cançons la inspiració de les quals, segons Micah, li va venir a Espanya.

"Hi ha una catedral a Santiago de Compostela en què es diu que hi ha les restes de l'apòstol Santiago. Hi ha una estàtua d'ell envoltat de vint músics, mirant, afinant o simplement esperant. Es diu que el van estar esperant durant vuit-cents anys per ser dirigits per ell. Ells són els Músics de l'Apocalipsi. Són els que portaran l'Infern i el Cel a la Terra. Són els que portaran l'Apocalipsi ".